← Tots els articles

5 min de lectura

Fer els equips al pati amb targetes de colors, i per què el mòbil hi sobra

Una jornada d'Educació Física es decideix al primer minut, quan es fan els equips. És on algú queda fora, on algú mana i on el docent perd el control abans de començar. Expliquem com hem organitzat aquest minut a KIPUK, sense cap pantalla a les mans de l'alumnat.

Un partit de bàsquet al pati d'un institut, amb cinc jugadors en acció i la resta del grup mirant des de la tanca
Imatge generada amb intel·ligència artificial

Qui ha portat una jornada esportiva al pati sap que la feina de debò no és el partit. És abans: passar llista, fer els equips, repartir les pistes, saber qui juga on, apuntar resultats en un paper que es mulla. I dins d'aquest abans, hi ha un minut que ho decideix tot: el moment de fer els equips. És on algú queda fora, on algú tria i algú és triat l'últim, i on el docent perd el control del grup abans que comenci res.

KIPUK va néixer per organitzar aquest minut. Aquest article explica com ho fa, què passa després, i on són els límits.

Sis passos i cap pantalla a les mans de l'alumnat

La regla de partida és que l'alumnat no necessita telèfon, ni compte, ni res. Tot el que fa al pati ho fa amb colors, targetes i punts de trobada. L'única pantalla és l'iPad del docent.

L'ordre de treball és aquest:

  1. El docent importa la llista del grup des de Google Classroom, o l'escriu a mà.
  2. Decideix quants equips hi haurà i reparteix targetes físiques, numerades i de colors.
  3. L'alumnat es reuneix per color. Sense pantalles: es mira la targeta i va on toca.
  4. El docent crida cada persona i arrossega el seu nom al color corresponent des de l'iPad. També es pot fer amb un toc, per a qui no arrossega.
  5. Revisa en privat els suports que necessita algú, els possibles aïllaments i l'equilibri de participació.
  6. Valida els grups. Només llavors s'habilita crear la competició.

El pas cinc és privat a propòsit. El que el docent sap sobre un alumne, si necessita una parella de suport o si convé que no caigui sol en un equip, no surt en cap pantalla que vegi el grup ni en cap targeta. Es té en compte i no es mostra.

Els equips es poden sortejar de manera equilibrada o assignar a mà, persona a color. En cap cas el sistema classifica ningú per gènere, capacitat, origen ni nivell: no té aquestes dades, i no les demana.

Els equips roten, l'esport va al partit

Un cop fets, els equips són fixos pel color de la targeta, i són els equips els que roten per les estacions del pati. L'esport no va a l'equip: va al partit. Així un mateix grup de colors juga bàsquet a una pista, després passa a una altra i fa una altra cosa, i ningú és «el de futbol».

A partir d'aquí hi ha dos formats. La jornada d'aula, amb els equips d'un sol grup, i la lliga d'escola, amb equips de grups diferents. Les dues les pot crear qualsevol docent. El calendari es genera sol, tots contra tots, amb rotació d'esports i repartiment de pistes segons la capacitat de cada una, que el centre ha definit abans amb els esports que hi caben i quants partits simultanis admet. Una competició passa per tres estats: esborrany, publicada i tancada. Mentre és esborrany no la veu ningú.

Qui arbitra és l'alumnat

Els resultats els apunta qui arbitra, i qui arbitra és alumnat: designat per a una competició concreta, o amb un rol permanent per a les lligues d'escola. El resultat que apunta l'àrbitre és provisional; el docent el valida. Les incidències que es poden registrar són gol, falta, targeta groga, vermella, expulsió i joc net. Els golejadors només es compten si el docent ho activa per a aquella competició; per defecte, no.

Tot el centre veu les competicions publicades: classificació, calendari i resultats. El que no veu és cap dada de ningú més enllà del nom i el grup.

El que es valora no és només el resultat

Al final d'una jornada, el docent té una valoració ràpida per equip, amb etiquetes: compromès, cooperen, respecte, esforç, inclusió, conflicte resolt, necessita suport. I una frase lliure per equip. Això queda guardat i, si es vol, s'imprimeix com a full amb els equips i les caselles en blanc per fer-ho a mà sobre la marxa.

També hi ha una enquesta de final de jornada. Les preguntes les escriu el docent, en escala de l'u al cinc o de sí o no, i decideix si l'envia. L'alumnat respon des de la vista pública i el docent veu els agregats. No veu qui ha dit què.

Dades mínimes

La connexió amb Google Classroom demana només dos permisos de lectura: els cursos i les llistes. No demana notes, tasques, missatges, fitxers ni fotos. El correu de cada alumne no es guarda: la llista es fa servir a la sessió del docent per preparar els equips i no es persisteix. El que queda a KIPUK són noms i grups. Res més.

S'hi entra amb el compte de Google del centre, i cada compte del domini rep en entrar la pertinença mínima, la d'alumne, que no permet crear res. Els rols de docent, coordinació i administració els assigna el centre des del seu propi panell d'usuaris.

Què no resol

Com sempre, el que no fa.

És un prototip de l'Escola Industrial. La documentació del projecte diu, i té raó, que abans d'un ús continuat amb alumnat real cal afegir-hi auditoria de qui fa què i una política de conservació de dades. Hi treballem, però no ho promet.

El criteri sobre cada alumne el posa el docent. El pas de revisar suports i aïllaments és manual i privat. KIPUK no infereix res sobre ningú, i per tant no avisa de res. La mirada és del docent.

No és per a un centre sense Workspace. L'entrada és amb el compte de Google del centre i el domini es registra en donar d'alta el centre. Sense això, no hi ha manera d'entrar.

Les targetes són de veritat. Cal tenir-les, numerades i de colors, i repartir-les. És la part del sistema que no hem volgut digitalitzar, perquè és la que funciona.

Per començar

La landing de KIPUK explica el projecte amb els tres passos, i la fitxa detalla què fa i què no. Si al vostre centre us interessa provar-ho, demaneu l'alta i registrem el domini del vostre Workspace.

I si la cohesió del grup és el que us preocupa més que l'esport, Aules Sostenibles treballa els reptes de centre amb el mateix criteri: rànquings positius, que fan visible el progrés i no la derrota.

Les eines que hi surten

Continua llegint