El teclat que no es mira: per què la mecanografia continua sent la competència digital oblidada

Hi ha una competència digital que no surt a cap pla de centre i que condiciona totes les altres: escriure a teclat sense mirar-lo. Es dona per feta. Es pensa que amb els anys l'alumnat n'aprendrà sol, com va aprendre a fer servir el mòbil. I no és veritat: el que aprèn sol és a escriure amb dos dits mirant les tecles, i amb això arriba a 4t d'ESO redactant a la meitat de velocitat del que pensa.

Es nota en tot. En el treball que no s'acaba perquè teclejar-lo costa el doble. En l'examen digital on el temps se'n va a buscar la lletra. En la reticència a escriure res llarg en un ordinador. TypeEdu va néixer per treballar aquesta competència de manera explícita, a l'aula, com es treballa qualsevol altra.

Tecles, mans i dits a la pantalla

La idea de fons és la de sempre: la fila base, els dits que tornen sempre al mateix lloc, i pràctica constant fins que les mans van soles. El que canvia és que tot això es veu. A cada exercici hi ha el teclat, les dues mans i el dit que ha de prémer la tecla següent, i la persona escriu mirant la pantalla, no les mans. El teclat és l'ISO espanyol, amb la ce trencada i la enya on són de veritat, perquè practicar en un teclat que no és el que després es fa servir no serveix de gaire.

Cada pràctica dona dues xifres, precisió i velocitat, i una tercera cosa que és la que importa: una recomanació clara del següent pas. No una llista de tot el que es podria fer, sinó què convé practicar ara.

Com decideix què convé ara

Aquesta recomanació no surt de la mitjana. TypeEdu porta un registre per tecla: cada error i cada encert s'apunten a la lletra que tocava, i amb això construeix una estimació de fins a quin punt cada tecla està dominada. Una tecla es considera assolida quan la confiança que es domina passa d'un llindar, i aquesta confiança puja i baixa amb l'evidència nova. Si fa setmanes que no s'hi practica, la confiança baixa. Si els errors es concentren en la mà esquerra, la recomanació hi va.

Això vol dir que dues persones amb la mateixa precisió global poden rebre recomanacions diferents, perquè s'equivoquen en tecles diferents. I vol dir que el progrés és de cada tecla, no d'un número.

Accessibilitat que controla cada persona

La part que més ens ha ocupat és l'altra. Aprendre a teclejar és difícil per a tothom i molt més per a algú amb dislèxia, amb dificultats motrius fines o amb problemes d'atenció. TypeEdu té una capa d'ajustos per a això: lectura més llegible, un mode focus que treu tot el que no és l'exercici, micropràctiques curtes en lloc de sessions llargues, suport al ritme, i controls visuals per apujar el contrast o la mida.

El detall que ens sembla important és qui mana sobre aquests ajustos. El centre pot proposar-los per a un alumne, però és l'alumne qui els manté o els canvia. La preferència és seva. No hi ha una configuració «per a alumnat amb necessitats» que algú activa des de fora i que marca la persona: hi ha uns controls que tothom té i que cadascú posa com vol.

Tres perfils, una privacitat

TypeEdu té eines diferents per a alumnat, professorat i coordinació. L'alumne practica i veu el seu progrés. El docent veu el grup, on s'encalla cadascú i què li convé. La coordinació veu el centre. Cap dels tres veu més del que li toca, i tot està pensat perquè les dades que es guarden siguin les de la pràctica: tecles, encerts, temps. No hi ha textos lliures, ni missatges, ni res que una persona hagi escrit sobre si mateixa.

Qualsevol persona pot esborrar el seu propi compte des de l'aplicació, sense demanar-ho a ningú.

Què no resol

Com sempre, el que no fa.

No va sol. Deu minuts al principi d'una classe, dues o tres vegades per setmana, durant un trimestre, fan la feina. Una hora un dia i després res, no. L'eina posa la pràctica; la constància l'ha de posar l'horari del centre.

És per a teclat físic. No entrena a escriure en pantalla tàctil, que és una altra habilitat i que l'alumnat ja té de sobres. Si el centre treballa només amb tauletes sense teclat, no és l'eina.

No ensenya a escriure, ensenya a teclejar. El que es tecleja, i si està ben escrit, és feina d'una altra classe. dictats.cat va per aquí.

Cal l'alta del centre. L'alta es demana des d'aquesta web. Hi ha també un accés individual per a qui vol practicar pel seu compte, però les eines de grup i de centre només tenen sentit amb el centre donat d'alta.

Per començar

Està disponible en castellà, català, anglès i èuscar. Si voleu posar-lo en marxa a un grup, demaneu l'alta. I si la vostra preocupació és la llengua més que el teclat, a AulaAcull.cat hi ha l'altra cara d'aquest mateix problema: que escriure no faci por a qui acaba d'arribar.