Coses que hem hagut de resoldre en un centre de veritat: com es coordina la digitalització, què costa muntar un pla lector, què funciona i què no. Sense promeses que no puguem sostenir.
Una ajuda de traducció automàtica per a reunions curtes amb famílies i tutors que no comparteixen llengua amb el centre, amb consentiment i sempre amb el docent present.
El docent envia un dictat als seus grups, l'alumnat el fa amb auriculars i un sol intent, i en surt un nivell recomanat i els resultats per alumne i per grup.
Un campionat d'eliminatòria, individual o per parelles, es crea en un minut i es veu al projector. Amb insígnies pel joc net i sense deixar ningú de perdedor.
Course Navette, 50 metres, salt horitzontal… Les proves de condició física de sempre ja es poden registrar a KIPUK. Cada alumne veu com progressa any rere any, sense notes ni rànquings.
Un mes de dades reals d'1r d'ESO amb el Pla Lector: 9 de cada 10 alumnes ja tenen lectures apuntades, 7 de cada 10 han acabat algun llibre, i el 89 % de les sessions de lectura a l'aula es registren com a «llegeix amb atenció». Expliquem quines mecàniques de joc hi ha al darrere, què mostren les xifres i què no es pot afirmar encara.
Quatre sessions de 30 minuts, fitxes en PDF per a l'alumnat, un dossier amb el guió minut a minut per al docent i un qüestionari de deu preguntes que només es respon amb clics. Expliquem què hi ha dins del primer taller d'Aules Sostenibles i com es converteix en punts per al grup.
Una sala nova del Museu Apagat amb tots els pedestals buits i les mides esborrades. Vuit parades per a 1r d'ESO que uneixen Visual i Plàstica i Matemàtiques: Tales, Eratòstenes, Euclides, el Partenó i una àmfora que l'alumnat reprodueix amb regla i compàs.
Seixanta aules, mil sis-cents alumnes i una pregunta senzilla: si cada grup apaga llums, projector i ordinador quan l'aula queda buida, quant s'estalvia de veritat? Expliquem el càlcul pas a pas, amb el factor oficial de la CNMC i amb tot el que no sabem.
Corregir amb intel·ligència artificial fa por, i amb raó. Expliquem com ho fem a El Museu Apagat i a La biblioteca sense paraules: instruccions de correcció molt acotades, cap nota que compti sense la validació del docent, i un guany que no és corregir més ràpid sinó tornar un comentari útil a tot el grup.
Al PFI d'Administració d'empresa de l'Escola Industrial, l'alumnat aprèn gestió obrint i portant un restaurant simulat durant deu sessions. Expliquem per què un negoci que es pot enfonsar ensenya més que un full d'exercicis, i com es porta a l'aula.
Els elements del llenguatge visual són el primer tema de 1r d'ESO i sovint el més gris: punt, línia, forma, textura, color, composició, fitxa rere fitxa. Expliquem com els hem convertit en un museu que ha perdut la llum, un robot restaurador que recluta aprenents, i una manera d'avaluar on la nota la posa sempre el docent.
Un dictat a l'aula té dos problemes que s'accepten com a inevitables: el docent llegeix a un sol ritme per a trenta ritmes diferents, i corregir trenta fulls a mà s'emporta la tarda. Expliquem com dictats.cat resol els dos sense renunciar al paper, i què fa quan la màquina no està segura del que llegeix.
Es dona per fet que l'alumnat aprendrà sol a escriure a màquina, i el resultat és una escriptura lenta que llastra cada tasca digital durant tota l'escolaritat. Expliquem com TypeEdu treballa el teclat físic de manera explícita, què mesura i què deixa a mans de cada persona.
Cada curs algú proposa escriure un poema a classe, i els que surten són correctes i freds. No és que l'alumnat no tingui res a dir. És que sap qui ho llegirà. Expliquem com hem muntat un club de poesia on ningú signa, i per què això canvia el que s'escriu.
El problema de les pantalles d'un institut no és tècnic. És que acaben ensenyant el mateix cartell durant tres setmanes perquè canviar-lo vol dir baixar al vestíbul amb un llapis de memòria. Expliquem com Kiosko fa que publicar sigui cosa d'un minut des de qualsevol ordinador, i què cal per muntar-lo.
El Pla Lector no serveix per llegir en pantalla. Serveix perquè els llibres de paper que hi ha a cada aula no es perdin, se sàpiga qui els té i el que passa amb la lectura deixi de ser una intuïció. Expliquem el bloc de canvis d'aquest inici de curs, dels llibres perduts a l'aprofitament apuntat a l'aula.
La majoria de projectes d'escola verda moren per una raó: la sostenibilitat és de la comissió, no de l'aula. Expliquem com Aules Sostenibles la porta a cada grup amb una rúbrica, uns punts que es poden auditar i una figura que ho canvia tot: l'alumne inspector que ningú sap qui és.
Una jornada d'Educació Física es decideix al primer minut, quan es fan els equips. És on algú queda fora, on algú mana i on el docent perd el control abans de començar. Expliquem com hem organitzat aquest minut a KIPUK, sense cap pantalla a les mans de l'alumnat.
Els escacs a l'escola es defensen sempre pel «pensament lògic», que és veritat i no serveix per avaluar res. Volíem una cosa més concreta: que la relació amb el currículum de matemàtiques fos visible al tauler i mesurable al final. Expliquem com ho hem fet i on són els límits.
Vam agafar el joc de tota la vida i hi vam afegir profunditat. Expliquem què canvia a l'aula quan un submarí pot amagar-se sota un vaixell, i com ho fem servir a 3r i 4t d'ESO per treballar coordenades a l'espai i sistema dièdric.
Al setembre tornen els dictats, i amb ells la pregunta de què pot fer la intel·ligència artificial a la classe de llengua. La nostra resposta separa dues coses que sovint es barregen: el text i la regla.
La recerca diu que l'alumnat adolescent decideix amb estratègies ràpides i és molt sensible a la recompensa immediata. Això té conseqüències per a com plantegem un mòdul de gestió — i per a com vam dissenyar Chef Boss.
Un centre que estrena sis eines digitals acaba amb sis llistes d'usuaris i sis contrasenyes oblidades. Expliquem la decisió que ens vam prendre per evitar-ho, i què implica per a la coordinació.