Llegir perquè es vol: el primer mes de ludificació de la lectura al Pla Lector, amb dades
Un mes de dades reals d'1r d'ESO amb el Pla Lector: 9 de cada 10 alumnes ja tenen lectures apuntades, 7 de cada 10 han acabat algun llibre, i el 89 % de les sessions de lectura a l'aula es registren com a «llegeix amb atenció». Expliquem quines mecàniques de joc hi ha al darrere, què mostren les xifres i què no es pot afirmar encara.
Quan un institut diu que vol fomentar la lectura, normalment ho fa amb un pla lector escrit i amb la promesa que «s'hi dedicaran uns minuts cada dia». El que costa és saber, al cap d'unes setmanes, si l'alumnat llegeix de debò, qui s'ha quedat enrere i si el que s'ha fet serveix de res.
El Pla Lector és l'eina que hem fet per respondre aquestes preguntes. Fa un mes que es fa servir a l'Institut Escola Industrial de Sabadell, i ja podem mirar les primeres xifres. Les presentem amb una advertència: són dades d'un sol curs, d'un sol mes i només d'1r d'ESO, i més avall expliquem què no es pot concloure.
Què hi ha de joc, i què no
El Pla Lector no té punts per llegir ni rànquings d'alumnes. La ludificació és més discreta, i es basa en cinc mecàniques:
- L'historial. Cada estudiant marca què llegeix i què ha acabat, amb la data. Veure el recorregut propi ja és una petita recompensa.
- Les monedes. En acabar un llibre, l'alumne el puntua d'1 a 5 monedes i hi pot escriure la seva opinió. No és una nota: és una valoració del llibre.
- El repte setmanal. Cada setmana l'alumne tria un objectiu de minuts de lectura. La plataforma suma els minuts fets a classe i els que declara de casa, i després li pregunta com ho ha viscut.
- Els gomets. Cada llibre té un gomet de nivell, perquè l'alumne trobi lectures adequades a la seva etapa.
- L'aprofitament a l'aula. Durant la lectura, el docent marca cada dia com llegeix cada alumne: amb atenció, es distreu a estones, li costa mantenir la lectura, no llegeix o és absent. No és una nota, i l'alumne ho veu a la seva biblioteca.
Cap d'aquestes mecàniques compta per a la qualificació. És una decisió de disseny: volem que la lectura es faci perquè es vol, no perquè es puntua.
Les xifres del primer mes
Les dades corresponen al període entre el 16 de setembre i el 16 d'octubre de 2026, amb 22 dies lectius d'aprofitament registrat.
| Indicador | Valor | |---|---| | Alumnes a la plataforma | 444 (de 1r a 4t) | | Alumnes d'1r d'ESO | 132 | | Alumnes d'1r amb alguna lectura apuntada | 119 (90 %) | | Alumnes d'1r que han acabat almenys un llibre | 94 (71 %) | | Llibres acabats per alumne d'1r (mitjana) | 3,2 | | Lectures acabades al centre | 439 | | Valoració mitjana dels llibres acabats | 4,3 sobre 5 | | Lectures acabades amb opinió escrita | 254 (58 %) |
Els alumnes de 2n, 3r i 4t ja són a la plataforma, però encara no hi apunten lectures: les dades de lectura reals són, de moment, d'1r.
Com es llegeix a l'aula
El docent ha fet 3.807 registres d'aprofitament en aquest mes:
| Observació | Registres | Percentatge | |---|---|---| | Llegeix amb atenció | 3.374 | 88,6 % | | Es distreu a estones | 155 | 4,1 % | | Li costa mantenir la lectura | 69 | 1,8 % | | No llegeix | 137 | 3,6 % | | Absent | 72 | 1,9 % |
Gairebé 9 de cada 10 registres són de lectura amb atenció. Només un 3,6 % corresponen a alumnes que no llegeixen en aquell moment.
El repte setmanal
En les tres setmanes en què s'ha obert el repte, 96 alumnes en tenen algun registre, amb un objectiu mitjà d'uns 110 minuts a la setmana. Quan l'alumne declara minuts de casa, la mitjana és d'uns 117 minuts. Dels 30 alumnes que han explicat com ha anat la setmana, 27 han dit que ha anat «molt bé» o «bé».
Què diuen aquestes xifres, i què no
Les xifres són coherents amb una bona participació: la gran majoria de l'alumnat d'1r ha començat a apuntar lectures, i set de cada deu ja han acabat un llibre en un mes. A l'aula, la lectura es fa amb atenció en gairebé tots els registres.
Però no permeten afirmar que la ludificació hagi millorat el rendiment, per tres raons:
- No hi ha punt de comparació. No tenim les dades del curs passat ni d'un grup sense la plataforma. Que molts alumnes llegeixin no vol dir que no ho haguessin fet igualment.
- Part de les dades són declaratives. Els minuts de casa i la sensació de la setmana els explica l'alumne, i el registre d'aula el fa el docent. Són útils, però no són una mesura objectiva.
- Només hi ha un nivell i un mes. Les diferències entre grups poden dependre del professorat, de les hores de lectura que s'hi dediquen o del moment en què cada grup ha començat a fer servir l'eina.
El que sí podem dir és que la plataforma permet, per primera vegada, veure el que passa: quins grups avancen, quins s'han quedat enrere i en quins moments l'atenció baixa.
Què fa que funcioni
Tres condicions semblen importants:
- Que el docent ho registri cada dia. Les dades d'aula només tenen valor si es recullen amb constància.
- Que no hi hagi nota. Si la lectura es puntués, l'alumnat tendiria a declarar per sobre del que fa.
- Que l'alumne vegi el seu propi recorregut. La utilitat de la biblioteca per a l'alumne és el que l'anima a tornar-hi.
Què farem ara
El següent pas és mesurar-ho amb rigor: comparar les dades d'aquest any amb les del curs anterior, ampliar la recollida a 2n d'ESO i, més endavant, relacionar les hores i els llibres llegits amb la comprensió lectora. Aquesta última idea és, de moment, només una proposta.
Si el vostre centre vol fer servir el Pla Lector, demaneu l'alta. I si voleu veure com funciona, a elplalector.cat hi ha una demostració.